Barça

PABLO ORBAIZ

EXJUGADOR DE L’ATHLETIC (2000-2011)

“Aquest Athletic és més madur que el nostre”

“Sentíem una responsabilitat tan gran que va ser difícil disfrutar del que estàvem vivint”

“Va ser un privilegi competir contra un equip que ens va fer veure el futbol d’una manera diferent”

Tinc dubtes de si hi ha algun altre jugador que hagi marcat un estil de joc de la manera que ho va fer Xavi Hernández

Campió del món sub-20 al costat de Xavi Hernández el 1999, Pablo Orbaiz (Pamplona, 1979) es veuria una dècada més tard cara a cara amb el futbolista de Terrassa en una final de copa defensant una samarreta que va lluir 318 vegades d’un Athletic Club, del qual va ser capità, que des que va perdre aquella final del 2009 s’ha avesat a ser finalista.

S’ho esperava, que després d’aquella del 2009 n’arribarien tantes de seguides?
L’Athletic sempre ha estat un club competitiu, amb ambició. Però la realitat del futbol actual diu que cada vegada costa més, que hi ha nous clubs que entren en aquesta competició pels títols. En aquell moment, després de 24 anys sense jugar una final, costava predir si la del 2009 seria un cas aïllat. Segurament per això a Bilbao es va muntar una festa grossa.
La va gaudir, la final del 2009?
Disfrutar?, impossible. La responsabilitat de jugar una final, d’intentar competir-la i de representar de la millor manera l’afició, va ser tan gran que en aquell moment s’ha de reconèixer que potser ens va venir una mica gran.
El temps què deixa: el sabor amarg de la derrota o l’orgull pel trajecte que van fer en aquella copa?
El sabor amarg es relativitza perquè al final has de ser realista i acceptar que les teves possibilitats van ser escasses contra un rival que clarament va ser superior. En aquell mateix moment sents una ràbia forta per no haver aconseguit un títol, però la perspectiva del temps et fa valorar una mica més un trajecte en aquella copa en què vam eliminar quatre equips de primera divisió a doble partit.
Guardiola s’ha referit aquesta setmana a aquella generació de jugadors del Barça com a “assassins” en el sentit competitiu. Hi coincideix?
Com ell no els coneix ningú i per tant és la persona ideal per definir-los. Vist des de fora és evident que va ser una generació espectacular, va ser una etapa en què el Barça et passava pel damunt. Quants partits al cap de mitja hora anaven guanyant per tres, quatre o cinc a zero? Encara que els vam patir, també va ser un privilegi competir contra un equip que ens va fer veure el futbol d’una manera diferent.
Vostè coneix Xavi Hernández des de molt jove. S’imaginava que acabaria sent el que va ser?
Xavi ja en categories inferiors era capaç de marcar ell sol el joc de l’equip, i la resta de companys ens potenciàvem molt pel que ell feia, ens feia millorar a la resta. I el que no es podia esperar potser és que aquella manera d’entendre el joc fos capaç de portar-la al més alt nivell, a l’excel·lència del joc. No sé si hi ha hagut mai un futbolista que hagi marcat un estil de joc de la manera que ho va fer Xavi Hernández.
Serà bon entrenador?
Ell sempre ha estat un gran aficionat del futbol, un analista que li agradava estar al dia de tots els jugadors, i estic segur que per la manera que ha tingut de plasmar el futbol es convertirà en un entrenador amb molts arguments i àmpliament preparat per fer-ho bé.
L’Athletic podria afrontar la final d’avui amb més por de perdre que amb la il·lusió de guanyar?
No podem oblidar que una final a un partit depèn molt de detalls, que un moment et pot canviar completament l’estat d’ànim. Aquest Athletic ja té experiència en aquestes coses i potser aquests nervis que nosaltres vam tenir els saben gestionar millor, segurament són un equip més madur que el que va jugar la final del 2009. Són jugadors més aguerrits i amb més saber estar.
Què li sembla aquest Barça en transició?
Doncs que és un equip que en alguns moments no ha donat tanta sensació de transició, que ha tingut moments bons de joc i traient resultats positius, que fins i tot ens ha fet pensar que estava en condicions per lluitar per coses importants. El Barça és un dels grans i dels grans mai te’n pots fiar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El gran dia

El Barça buscarà avui la glòria eterna contra el Chelsea, a Göteborg, i convertir-se així en el primer club europeu capaç de guanyar la Champions en categoria femenina i masculina

Serà la segona final per a les blaugrana en els últims tres anys i la primera sense la presència d’almenys un equip francès o alemany des del 2006/07

göteborg (env. especial)
 

Acabar dignament

barcelona
 
Champions
Final Chelsea-Barça

L’èxit de dues filosofies

GÖTEBORG (ENVIAT ESPECIAL)
 

La identitat, la principal garantia del Barça B

BARCELONA
 

Bones sensacions compartides

göteborg (env. especial)
 

Cortés: “Guanyar la Champions seria el reconeixement que mereix molta gent que ha treballat en aquest projecte”

GÖTEBORG (ENV. ESPECIAL)
 

Emma Hayes: “Tenim jugadores que inspiren a tota una generació i és un somni ser avui aquí”

GÖTEBORG (ENV. ESPECIAL)
 

Koeman: “És important tenir la confiança del club. Puc i vull seguir si és així”

barcelona
 
Vicky Losada
Capitana del Barça

“Volem fer història, volem aquesta Champions”

göteborg (enviat especial)