Hoquei patins OK Lliga

“Esperava acabar a la pista”

Hoquei sobre patins. Petxi Armengol confirma la seva retirada després de 26 temporades consecutives en la màxima categoria en només dos clubs: el Voltregà, en dues etapes, i el Blanes

Després de 26 temporades consecutives en la màxima categoria de l’hoquei estatal i als 42 anys Petxi Armengol ha confirmat la seva retirada. A principis de maig el Voltregà Stern Motor va anunciar que no el renovava i ara el jugador de Sant Hipòlit de Voltregà ha decidit penjar els patins. Petxi Armengol reconeix que la decisió de no continuar jugant ha estat: “Dolorosa per les maneres”, tot i que ha dit que per l’edat que té sabia que més tard o més d’hora arribaria el moment. “Soc conscient que s’ha de començar a comptar amb la canalla i que en algun moment això havia d’arribar”, ha explicat, i ha comentat que s’esperava poder acabar la seva carrera esportiva a dins de la pista. L’osonenc tenia ganes de continua jugant: “Amb l’edat que tinc i com que encara em trobo bé, un any més potser l’hauríem fet”, i va rebre una oferta però no hi va haver acord, i ha decidit retirar-se.

Xavier Armengol (Sant Hipòlit de Voltregà, 1977) és més conegut com a Petxi des que quan eren petits el seu company d’equip Mia Ordeig el va començar a anomenar així perquè li costava dir Xavier. Petxi Armengol va debutar a la màxima categoria amb el Voltregà als setze anys contra el Flix el setembre del 1994 i va marcar un dels gols del triomf, per 6-2. Va militar deu temporades en l’equip de Sant Hipòlit i va guanyar la copa de la CERS l’any 2002 i les copes dels anys 2000 i 2001. L’any 2000 va ser subcampió de la CERS. La temporada 2004/05 va iniciar la seva etapa en el Blanes, on va estar vuit anys, i va ser subcampió de la CERS l’any 2008. El curs 2012/13 va tornar al Voltregà, on ha jugat les últimes vuit temporades.

El jugador osonenc es mostra satisfet i content de la seva trajectòria a l’elit: “He aguantat 26 anys entre l’OK Lliga i la divisió d’honor, que no crec que hi hagi molta gent que ho pugi dir.” Dels seus èxits esportius destaca el títol de la CERS del 2002, perquè el va guanyar amb el club de casa. En l’aspecte personal ha explicat: “Pràcticament des dels set anys fins ara és el que he fet cada dia. Forma part de la vida o és la meva vida fins al dia d’avui.” En tantes temporades ha tingut molts companys d’equip i ha fet moltes amistats que han perdurat. En destaca dues: “En particular les de Pedrito Gil i Lluís Teixidó, a part d’amics els considero germans.”

Rivalitat amb el Vic

Havent nascut a Sant Hipòlit de Voltregà i havent-se format com a jugador en el CP Voltregà, hi ha una rivalitat innata amb el CP Vic. “Sí, això no t’ho puc pas negar. Sí que amb el pas dels anys potser no hi ha tanta rivalitat. Ells em poden tenir un odi, per dir-ho d’una manera, sa, però, és que me l’he guanyat jo a pols”, explica Petxi Armengol. Una de les seves característiques dins de la pista sempre ha sigut el seu caràcter, l’entrega i la lluita: “És el que m’ha ensenyat l’esport; si vols arribar a algun lloc o fer qualsevol cosa, ho has de fer així, t’has d’entregar fins a l’ultim segon, i encara més en un esport col·lectiu.”

En les seves 26 temporades jugant a l’elit Petxi Armengol només ha vestit dues camisetes, la del Voltregà i la del Blanes. Una mostra de compromís i de fidelitat amb els clubs en què ha militat: “Sí, es pot dir fidelitat als colors, ja que tant amb un com amb l’altre fins a l’últim dia els he defensat a mort.” Amb el conjunt osonenc Petxi Armengol hi ha jugat divuit temporades en dues etapes. Per ell ha sigut especial i parla de sentiments que portes molt endins en jugar en el club de casa teva, i fins i tot d’amor. En la seva etapa en el conjunt selvatà, vuit anys, l’osonenc recorda que li va costar una mica, però que des del principi el van tractar molt bé, i ell sempre ha correspost. “Tant a Sant Hipòlit com a Blanes, jo defensava els colors que portava en aquells moments”, explica, i recorda que li costava quan amb el Blanes anava a jugar a la pista de Sant Hipòlit, perquè: “Vulgues o no era una sensació rara, però mentre estava dins la pista defensava els colors que portava en aquell moment.”

Quan es pregunta a Petxi Armengol si continuarà vinculat a l’hoquei la resposta és contundent: “No, un rotund no”, i diu que només el seguirà perquè el seu fill hi juga, i ara el podrà anar a veure cada cap de setmana. També té clar que no tornarà a jugar: “Des del primer moment em vaig dir que els patins es pengen i no es despengen per res. Els he portat 35 anys als peus.”

ELS INICIS

Va debutar als 16 anys amb el Voltregà en la màxima categoria i ja va fer un gol

ELS TÍTOLS

Amb el Voltregà va guanyar la CERS l’any 2002 i la copa els anys 2000 i 2001
Esperava, amb tot el que hi ha hagut de la Covid-19, almenys poder acabar a la pista. El record no acaba de ser bo del tot
Des del primer moment em vaig dir: els patins es pengen, i no es despengen per res. Els he portat 35 anys als peus
El títol de la CERS, a part dels 25 anys de sequera, el guanyes amb el club del teu poble, el club que portes al cor
Petxi Armengol
Patrocini
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.